17-02-2012 // Factoria de So, Sta Maria // 00h // 50 pers.
Solen dir que quan et curres
alguna cosa, la sols disfrutar més una vegada que l'aconsegueixes.
Parlant seriament, he de dir que no em vaig currar res de res, però
entre la fredor de la nit i que no hi havia manera de trobar la Factoria
de So al final del polígon de Son Llaüt, vaig haver de fer esforços per
no donar mitja volta i ficar-me al llit a dormir.
Afortunadament, no hi ha res que calenti més que la calentor humana, l'intimitat que t'ofereixen els petits locals amb solera casolana i la quantitat adequada de líquids espirituosos amb bona companyia.
Amb alguna gent concentrada al davant, Eima pujaren a l'escenari, amb certa por i fredor. Els falta experiència sobre els escenaris i es nota. A vegades, val més, evitar tenir un so i tècnica perfectes, i centrar-se més en animar a la parròquia. Desafortunadament, si algú es passa tot un concert quasi estàtic o mirant cap a la guitarra, canta molt i el populacho s'avorreix.
Afortunadament, no hi ha res que calenti més que la calentor humana, l'intimitat que t'ofereixen els petits locals amb solera casolana i la quantitat adequada de líquids espirituosos amb bona companyia.
Amb alguna gent concentrada al davant, Eima pujaren a l'escenari, amb certa por i fredor. Els falta experiència sobre els escenaris i es nota. A vegades, val més, evitar tenir un so i tècnica perfectes, i centrar-se més en animar a la parròquia. Desafortunadament, si algú es passa tot un concert quasi estàtic o mirant cap a la guitarra, canta molt i el populacho s'avorreix.
Però, com a principiants, cal donar-los un vot de confiança i veure com evolucionen, perquè posar-se sobre un escenari no sempre és fàcil.
 |
| Els manacorins Pujà Fasuà © Massanet Photography |
Pujà Fasuà tampoc estigueren gaire segurs en el seu directe, al menys no durant els darrers temes que tocaren. De fet arribat el final, per les seves cares, no parexia que estiguessin gaire contents amb el resultat.
Arribats recentment de tocar a la Sala Becool de Barcelona, sols aconseguiren animar la lletania quan començaren a botar, moure els caps sense por i llançar els instruments. Llançar-se entre el públic fou un plus, però semblava més un efecte de la ràbia que no pas per pura diversió.
Emperò, no fou un mal directe. Amb un so bastant contundent i un àlbum editat, fa al voltant d'un any, duien les espatlles salvaguardades. Es guanyen al public amb temes insistents d'entrades dures i directes, que encara que cedeixin cap a un so més grunge i 90's, mantenen l'altura de mires de la cruesa inicial.
Francament, amb un so tan potent, haurien de trastejar amb altres sons més obscurs, metal o heavy, perquè tenen matèria prima amb la que treballar.
