I amb sa guitarreta...

Ara ve Nadal, menjarem torrons i amb sa guitarreta cantarem cançons....
Però no, el post d’avui no és de les típiques nadales!

Cada any, quan arriben aquestes dates tan assanyalades, s’editen tot un seguit de singles nadalens, covers de nadales i, fins i tot en alguns casos, àlbums sencers dedicats al temps de la neu, el torrons i els regals.
Alguns ho fan de manera anecdòtica i d’altres, per a recolçar campanyes humanitàries i solidàries.
Vos deix un “curt” repàs del què s’ha editat per aquest nadal de 2011:

Per sisè any consecutiu, The Killers llancen tema nadalenc, The Cowboys’ Christmas Ball . Està diponible des del dia 1 de desembre, Dia Mundial del Sida i tota la recaudació

de les ventes anirà a la campanya Product Red.

Els americans Flights versionen el conegudíssim Carol of the Bells, amb un resultat quasi irreconeixible i asombrós.

De la unió sentimental d’ambos líders de Dum Dum Girls i Crocodiles, neix aquesta col·laboració amb regust anyenc i sensibler.


 

Els sempre irreverents Flaming Lips (que estaran el proper maig al festival murcià SOS 4.8) s’uneixen a la polèmica Yoko Ono.  No sols editaran una cançó ja editada pel grup l'any 2007, sinó que també estaran tocant 3 dates als Estats Units els darreres dies de l'any. Més info.

La cancó és el Atlas Eets Christmas del Flaming Lips Secret Christmas Album.

Més al nord, els danesos The Raveonettes fan doblet amb The Christmas Song i una versió alternativa del mateix tema.

 

 Seguint al nord, els suecs Mando Diao han grabat  un tema que farà les delicies de les fans:

 

Sortides de la discogràfica de Thurston Moore de Sonic Youth, les Viv Albertine editen aquesta estranya i dramàtica nadala. Està disponible de manera gratuita desde Soundcloud, aquí.

El duo The Kills fan un cover de Silent Night, per la BBC Radio 6.


I res més a dir!BON NADAL!

Emigrants

Com sabeu, avui dissabte 17 si no s’hagués cancel·lat el concert, hauríem rebut la visita del murcians Second. En cap cas diré que estigui enfadada o decepcionada, perquè no crec que viure de gira sigui tot un camí de roses, i més quan en aquest cas la culpa de la cancel·lació ha estat per motius alièns a la pròpia banda.

No soc investigadora ni jutge, i aquí no em dedicaré a trobar un responsable ni a assenyalar ningú amb el dit, però el cas és que, no és el primer cas de cancel·lació sobtada  que sempre queda pendent de reprogramar en una nova data, i acaba en un ab instestato.

I, ara si que, no tenc cap remordiment en enumerar algunes de les bandes (i assenyalar-les amb el dit) que han cancel·lat darrerament, perquè vegeu que no dit mentires: The Bright, Catpeople, Hola  a Todo el Mundo!,  El Guincho, els Tiki Phantoms...

És obvi, que Mallorca i les Illes no son una destinació preferents per als tour managers a l’hora de programar les gires, i per això el qui vulgui veure música ha de partir cap a la península o sortir a l’estranger, en tot cas. Com emigrants musicals. Deixant de costat el temps extra que hi dediques i el tema monetari que això suposa, t’arrisques a organitzar (tot) un viatge per llavors trobar-te amb un directe decepcionant o, directament, un mal concert. Perquè no us cregueu que a altres ciutats el cans van lligats amb llonganisses, i sortir suposi sempre qualitat.

©ChristianBertrand més fotos, aquí

En el meu cas, el cap de setmana de passat vaig sortir a veure el concert dels Friendly Fires a la sala Razzmatazz de Barcelona. Tot i que el directe va esser excepcional, va durar uns brevíssims 45 mins, va començar a las 3 de la matinada( digne de festival, eh?) i amb una sala repleta de cinc autocars de turistes francesos, als que havien venut l’entrada de l’actuació dins els pack turístic. O sigui, que la meitat dels assistents no sabien ni a què venien.

A tot això em refereix quan dic que no sempre sortir suposa un concert perfecte.

Què voleu que us digui? Tot el fet de sortir de l’illa em toca bastant la moral.

Darrerament, les organitzacions de tots el festivals nacionals (o hauria de dir, peninsulars) han començat un foc a discreció, tirant a bombardeig, anunciant tots i cadascun dels dies de la setmana, noves bandes per als cartells definitius. Si les coses continuen així gaire més temps, hi haurà festivals pels que cap tanca publicitaria serà suficient per posar  tots els headliners....

El que vull dir amb això, és que organitzar un concert per alguns illencs és complicat, i totes aquestes confirmacions festivals posen a més d’un en un estat proper a la desesperació.

S’ha de sebre prioritzar un festival o altre, perquè si algú té intenció d’assistir-hi a tots ho duu magre... i amb tantes confirmacions no hi ha déu que trii un sol festival definitiu.

Aquí necessitem un festival en condicions. I el Mallorca Rocks, no és suficient, bàsicament perquè no és una proposta dirigida primordialment als illencs. Les intencions de l’Alternatilla son bones, però la tornada de l’Isladencanta no estaria gens malament.

Mallorca Spring Meeting

Cartell de la festa

La informació d'aquest nou festival i festa universitària que es durà a terme a l'illa és molt escassa i gairebé inexistent, a més, es publica gairebé amb compta-gotes, així que només vos podré parlar del poc que ja s'ha publicat.

Per donar sortida al recinte hoteler del Mallorca Rocks, del proper 2 al 7 d’abril tendrà lloc el Mallorca Spring Meeting, un festival que comptarà amb noms nacionals i internacionals i, de mateixa manera al Mallorca Rocks com a complex hoteler, oferiran tot un seguit d’activitats vacacionals, culturals i d’oci.

Algunes de les confirmacions per al cartell del festival son el dj Juan Magan, Carlos Jean o els catalans Sidonie.
A més, s’han organitzat tot un seguit de festes i sessions especials als locals de Punta Ballena i tot Magaluf.

El fet especial d’aquest festival es que s’ha obert un concurs de bandes nacionals i europees per tocar juntamet amb els caps de cartell. Per a més informació podeu consultar les pàgines locals del festival o bé la publicació general, aquí.


Aquest festival escalfarà motors per a l’inici de la nova temporada del Mallorca i Ibiza Rocks, pel juny de 2012, els quals demà dia 13 anunciaran els actes de la Opening i Closing Party, és a dir, la festa d’obertura i la de cloenda.

Hyperpotamus i DJ Sefty al Harlem Café

 2-12-2011 // Harlem Cafe, Palma // 00h // 90 pers.

Si en les darreres setmanes us heu fixat en les cartells d’espectacles penjats a les parets de Palma, segurament haureu vist el cartell del concert. I han estat aquests cartells atzarosos, l’única manera de promocionar el concert, perquè -no sabem si de manera premonitòria- els encarregats del local, no feren gaire més publicitat de l’actuació. De fet, jo m’hi vaig assabentar així, cosa que sembla mentida visquent en aquests temps de l’informació.

Un petit grupet de gent ja s'arremolinava a les portes del local abans d'estar obert, cosa que, afortunadament, presagiava certa expectació per part del públic. Certament era d'esperar: els promotors The Melancholic Society,  qui van organitzar algunes setmanes enrere l'actuació de Robyn Hitchcock, es trobaven rere l'organització d'aquest esdeveniment.

Encara que el cafè va obrir més tard el d'anunciat els Djs residents i el també l'anunciat DJ Sefty, des de Berlín, van començar a escalfar l'ambient ràpidament. House elegant i enèrgic, música de club, ritmes samplejats i so berlinès, però molt de Chicago. La gent es va animar i va començar a ocupar la part central de la pista. Tot pintava bé.
Fins que, ben passada la mitjanit, va sortir en escena Hyperpotamus. Una sort d'inquiet performer, multi-instrumentista i home-orquestra.
Passat de decibels, Jorge Ramírez Escudero (el seu nom real) es va mostrar enèrgic i bastant àvid. No puc dir que no estigués ‘donant-ho tot’ sobre l'escenari, però la seva actuació no va acabar de convèncer. Pot ser que dins d'un festival semblant, no desentoni i la seva proposta arribi a ser interessant, però per a un públic mallorquí, poc acostumat a segons quines propostes, els seus coralismes, beatboxing, loops i ballarugues minúscules no pegaven ni amb cola per a un local-pub- on la gent va a prendre's una copa, no a escoltar les últimes tendències en improvitzacions i pseudoelectronica. Malament pels organitzadors que no van saber escollir ni el lloc adequat ni van vendre el producte com el que era. Per no parlar que en els joiosos pòsters, estava anunciat com un artista londinenc, quan Hyperpotamus és en realitat espanyol.


No acabo d’entendre com la seva proposta ha pogut arribar al llarg d'Anglaterra, Europa i Estats Units.

Jorge Ramírez Escudero aka Hyperpotamus