2-12-2011 // Harlem Cafe, Palma // 00h // 90 pers.
Si en les darreres setmanes us heu fixat en les cartells d’espectacles penjats a les parets de Palma, segurament haureu vist el cartell del concert. I han estat aquests cartells atzarosos, l’única manera de promocionar el concert, perquè -no sabem si de manera premonitòria- els encarregats del local, no feren gaire més publicitat de l’actuació. De fet, jo m’hi vaig assabentar així, cosa que sembla mentida visquent en aquests temps de l’informació.
Un petit grupet de gent ja s'arremolinava a les portes del local abans d'estar obert, cosa que, afortunadament, presagiava certa expectació per part del públic. Certament era d'esperar: els promotors The Melancholic Society, qui van organitzar algunes setmanes enrere l'actuació de Robyn Hitchcock, es trobaven rere l'organització d'aquest esdeveniment.
Encara que el cafè va obrir més tard el d'anunciat els Djs residents i el també l'anunciat DJ Sefty, des de Berlín, van començar a escalfar l'ambient ràpidament. House elegant i enèrgic, música de club, ritmes samplejats i so berlinès, però molt de Chicago. La gent es va animar i va començar a ocupar la part central de la pista. Tot pintava bé.
Fins que, ben passada la mitjanit, va sortir en escena Hyperpotamus. Una sort d'inquiet performer, multi-instrumentista i home-orquestra.
Passat de decibels, Jorge Ramírez Escudero (el seu nom real) es va mostrar enèrgic i bastant àvid. No puc dir que no estigués ‘donant-ho tot’ sobre l'escenari, però la seva actuació no va acabar de convèncer. Pot ser que dins d'un festival semblant, no desentoni i la seva proposta arribi a ser interessant, però per a un públic mallorquí, poc acostumat a segons quines propostes, els seus coralismes, beatboxing, loops i ballarugues minúscules no pegaven ni amb cola per a un local-pub- on la gent va a prendre's una copa, no a escoltar les últimes tendències en improvitzacions i pseudoelectronica. Malament pels organitzadors que no van saber escollir ni el lloc adequat ni van vendre el producte com el que era. Per no parlar que en els joiosos pòsters, estava anunciat com un artista londinenc, quan Hyperpotamus és en realitat espanyol.
No acabo d’entendre com la seva proposta ha pogut arribar al llarg d'Anglaterra, Europa i Estats Units.
Fins que, ben passada la mitjanit, va sortir en escena Hyperpotamus. Una sort d'inquiet performer, multi-instrumentista i home-orquestra.
Passat de decibels, Jorge Ramírez Escudero (el seu nom real) es va mostrar enèrgic i bastant àvid. No puc dir que no estigués ‘donant-ho tot’ sobre l'escenari, però la seva actuació no va acabar de convèncer. Pot ser que dins d'un festival semblant, no desentoni i la seva proposta arribi a ser interessant, però per a un públic mallorquí, poc acostumat a segons quines propostes, els seus coralismes, beatboxing, loops i ballarugues minúscules no pegaven ni amb cola per a un local-pub- on la gent va a prendre's una copa, no a escoltar les últimes tendències en improvitzacions i pseudoelectronica. Malament pels organitzadors que no van saber escollir ni el lloc adequat ni van vendre el producte com el que era. Per no parlar que en els joiosos pòsters, estava anunciat com un artista londinenc, quan Hyperpotamus és en realitat espanyol.
No acabo d’entendre com la seva proposta ha pogut arribar al llarg d'Anglaterra, Europa i Estats Units.
 |
| Jorge Ramírez Escudero aka Hyperpotamus |
