Estima al teu proïsme. I quan dic proïsme, em referesc al teu veïnat. Als nostres veïnats, els portuguesos.
A vegades, em sembla mentida que la proximitat geogràfica no sempre implica un apropament fraternal, i menys musical.
A veure qui s’atreveix a afirmar que no té preferència per la música anglosaxona, al contrari d’altres procedències com pugui esser la portuguesa? La World Music està molt estesa i de moda, però dubt que algú de vosaltres li doni prioritat, així de primeres.
Pels qui desconeixeu el panorama musical de Portugal, us faré 5 cèntims d’algunes bandes punteres, molt conegudes tant al seu país com al mercat brasiler. He de dir, que lo millor de les bandes portugueses, és la quantitat de grups que canten en anglès, precisament per obrir-se a un mercat més extens. O sigui que no podeu dir, que no us agraden perquè no els enteneu ( o després us enganxaré escoltant Sigur Rós i a veure si sou capaços de traduir-me el seu llenguatge pseudo-islandès i inventat!):
Orelha Negra. Projecte sorgit l’any 2009, ajunta funk, soul i trip-hop.
A vegades, em sembla mentida que la proximitat geogràfica no sempre implica un apropament fraternal, i menys musical.
A veure qui s’atreveix a afirmar que no té preferència per la música anglosaxona, al contrari d’altres procedències com pugui esser la portuguesa? La World Music està molt estesa i de moda, però dubt que algú de vosaltres li doni prioritat, així de primeres.
Pels qui desconeixeu el panorama musical de Portugal, us faré 5 cèntims d’algunes bandes punteres, molt conegudes tant al seu país com al mercat brasiler. He de dir, que lo millor de les bandes portugueses, és la quantitat de grups que canten en anglès, precisament per obrir-se a un mercat més extens. O sigui que no podeu dir, que no us agraden perquè no els enteneu ( o després us enganxaré escoltant Sigur Rós i a veure si sou capaços de traduir-me el seu llenguatge pseudo-islandès i inventat!):
Orelha Negra. Projecte sorgit l’any 2009, ajunta funk, soul i trip-hop.
Noiserv. El cantautor lisboeta David Santos, crea, toca i s’edita sol, amb la única companyia del seu ordinador, una guitarra i petits instruments que empra a mode de loops. Música preciosista i senzilla.
Buraka Som Sistema. El seu arxiconegut tema Wegue Wegue, va eclipsar el seu status de musics mestissos que mesclaven techno i ritmes africans per parts iguals. Tot i així, els tres 3 àlbums els situen bastant més allunyats de l’escena mainstream.
Xutos & Pontapés. Banda formada el 1979, es tracten de tota una institució del rock portugués.
Paus. Formats a Lisboa, son una banda amb una força increïble, que agafen influències del metal, l'electrònica i el rock més progressiu.
I un bon grapat de bandes/projectes femenins...
Mónica Ferraz. Seguint la tendència de cantant-femenina-amb-aires-soul; semblant a l’Alicia Keys o Nora Jones.
Amor Electro. Fent honor al seu nom, es tracta d’una banda de electro pop liderada per Marisa Liz.
Susana Félix. Solista amb aires retro.
