Fa uns dies, anant al súper a per pa, quina sorpresa quan, vaig veure que havien tret ja els mantecados i polvorons. I feia pinta que duien més de dos dies, perquè les capses de mantecados sabor cacao i les ametlles ‘garrapiñadas’ estaven pràcticament buides.
Si és que ens queixam sempre que el Nadal és una festa comercial, que si els sopars familiars, que si se’ns va una pasta en regalets... . Però no negareu que en el fons ens encanta que la pradina ens torni a regalar, any rere any, la camiseta interior Abanderado i el pijama digne d’spaguetti western. Encara que sols sigui per contar-ho amb ironia als companys, al dia següent.
A tots ens agrada el Nadal.
La gola prematura de torró i massapà de la vox populi en fa pensar que d’una manera o una altra, tots pensam en el Nadal a destemps (i si no, que li demanin als pobres papàs que mitjans octubre, ja estan a la caça de la Bratz universitària i la Máquina Tatuadora) i vaig enrecordar-me de la quantitat de cançons que sense ser nadales ni, especialment, nadalenques, mencionen aquestes dates tant assenyalades. N'enllaç unes quantes:
New year's day de U2; una història d'amor impossible:
Christmas de The Who; escrita per al musical Tommy, conta les peripècies d'un noi cego i desgraciat:
Xmas in February de Lou Reed; lletres decadents sobre la joventut i els excessos:
2000 miles de The Pretenders versionada per Coldplay, o com dur una relació a distància:
Xmas Curtain de My Morning Jacket. Tracta de la culpabilitat i de com alguns en surten indemnes sempre:
PS. A mi m’agrada el Nadal. I què sapigueu que queden menys de dos mesos perquè arribi!
