04-04-2012 // Anfiteatre del Parc de sa Riera // 22h // 100 pax.
He
hagut de deixar passar alguns dies de marge després de la terrible
decepció que em vaig emportar a casa després del concert de Sidonie.
Ho diré sense gaires rodeos. El concert fou genial; tot lo demés no: em
faig creus després de veure la mala organització dels promotors del
festival i la poca resposta del públic mallorquí. Però anem per parts...
L'esdeveniment es dugué a terme sota la celebració del Mallorca Spring Meeting
una espècie de festa universitària europea (o això és el que volien
vendre) amb un cartell heterogeni com pocs (a veure qui ha estat el
valent "intel·ligent" capaç d'ajuntar a Juan Magan, Carlos Jean, El
Pescao i Sidonie, plus una festa Maxima FM sota el mateix sostre) de la
qual em consta que se n'ha fet més promoció fora de l'illa que dins.
Fins a tal punt, que sols uns dies abans dels concerts a diferents
centres educatius de Palma s'arribaren a regalar invitacions a diestro y
siniestro. Afegiu-hi el canvi de recinte quasi a darrera hora del
Mallorca Rocks hotel a l'amfiteatre del Parc de sa Riera.
Ni
tansols regalant entrades es va poder evitar que l'amfiteatre estigues
gairebé buit. Dir que, el fet d'haver-hi uns seguratas massa exigents
tampoc ajudà i hi haurien d'haver fet la vista gorda davant la falta de
públic. Algú pot pensar que a l'illa no hi ha lloc ni públic per a
l'indie, però tenint en compte l'èxit de totes les visites anteriors de
Sidonie (Selva Rock, Inc'mon, Cultura Club, etc.) ho poso molt en
dubte.
 |
| Juan Luis Fernández Photography ( Stories of a Moustache) |
Deixant de banda les circumstàncies i centrant-nos en el concert, ningú pot negar que els Sidonie porten molts kms i moltes ciutats sobre les espatlles. Saben el que han de fer i com fer-ho. I sempre evitant l'automatisme i mantenint l'essència de l'espontaneïtat. No hi ha res pitjor per a l'oient que veure una banda amb cara d'oi mentre toquen i afortunadament el Marc, l'Axel i el Jes (amb la nova incorporació de David Ginzo) fan sempre una carona d'entusiasme contagiable.
Emperò, el setlist fou una mica millorable, primer perquè faltaren alguns bons temes com En mi Garganta o Por ti i deixaren per a la segona meitat del concert gairebé tots els singles més coneguts (El bosque, El incendio, Fascinado, Nuestro Baile del Viernes...). No hauria estat malament intercanviar els temes més coneguts des de el principi tenint en compte el poc públic i que molts no sabia ni qui hi tocava i hi anaven sols per la festa.
Em sap terriblement greu que si una banda fa l'esforç de dur tota la logística i espectacle fins aquí es trobin amb una resposta tan freda, tot i que el terme exacte és directament resposta inexistent.
