Fura presenten videoclip a Tunnel

30 -03- 2012 // Tunnel, Gomila // 23h // casi ple

Cada vegada em fan més ràbia els concerts que s'anuncien a una hora i comencen dues hores després. Em fan posar de mal humor i no els disfrut de la mateixa manera. L'era myspace ha deixat de estar al capdavant (per deixar pas als events via facebook) i ja no val al·legar que l'hora es posa per defecte i està equivocada per definició.

El motiu de reunió a Tunnel del vespre no era sinó la presentació del nou vídeo dels llucmajorers Fura. Iamo, títol del tema, es tracta del single de presentació del seu EP que ha estat produit per From Outer Space.

Després de presentar vídeo en societat (es troba disponible a la web des de el dia 24 del mes passat) pel mateix bateria del grup, Luciano Pugliese, i fer els agraïments corresponents, els quatre membres pujaren al petit escenari de Tunnel. Dic petit, perquè per a un so tan contundent el lloc se'ls quedava realment minúscul.

Obrint amb una mica de distorsió de baix i guitarres a mode de reclam popular, no aconseguiren canviar el meu mal humor, però ah! ràpidament passaren al temps marcat i pesat de bateria que tan inevitablement fa moguis el cap, tant si t'agrada como si no.

Álvaro Medina de Fura

Si una cosa defineix el seu directe és la sobrietat que mostren enfront al públic. En realitat, la seva proposta musical no és tan fàcil de pair com sembla i està molt allunyada del rock clàssic experimental. Aquí, una posada en escena fingida i rockambolesca (mai millor dit) estaria fora de lloc i sols hi ha lloc per la contundència sonora i expressivitat quasi millor nul·la. Emperò encara estic abstreta pel moviment hipnòtic de flequillo de l'Álvaro Medina, el baixista. Un poquet d'expressivitat mai ve malament. Xerrant dels membres. Ningú s'ha adonat de la semblança de Manuel Oriol (guitarra) amb David Haro, guitarrista dels desapareguts Hit the Robot i Dog Day Afternoon? Quan Oriol sortí a l'escenari semblava Haro en persona.

Tocant del tiró i amb breus pauses deixaren Iamo per al final del concert. Segons el propi Pugliese Iamo es tracta del nom d'un déu talaiòtic, tot i que, cercant, fa referència a l'antic nom talaiòtic de Ciutadella.

M'agradaria trobar-li defectes a la seva actuació, però simplement no els hi va haver. Els defectes no son per carregar-me ningú, però les bandes primerenques s'han d'acostumar a trobar-se amb pedres al camí i esser observats per espectadors aliens i crítics. Però repetesc, Fura no ensopegaren amb cap pedra el passat divendres. Els quatre membres, tot i un poc passats de decibels, sonaren conjunts i plegats, tots quatre amb la mateixa intensitat i força, i cap d'ells sobresortí per damunt desl altres a excepció de petits instants.

Els desitjo la millor de les sorts, perquè la seva matèria prima és un producte delicatessen i tan sols necessiten trobar el lloc adecuat al circuit i una bona parròquia gourmet que sàpiga apreciar la seguretat del directe que llueixen.

Yolanda Pregal Photography ©