7 de noviembre de 2011

Porca misèria

El post d’avui va de porcs. I no ho dic perquè Sant Martí és el proper dia 11, sinó, perquè com es sol dir, del porc s’aprofita tot. Ara sembla que fins i tot la seva música.

El passat dia 2, Gomma Records (Alemanya) i segell de bandes i dj’s emergents com Munk, Pollyester, The KDMS o The Glimmers (qui passaren per l’illa a la Festa aniversari de Dirt Diggler) presentaren el videoclip de It's Brilliant el bonus de track de Hellabuster, segon àlbum de Box Codax.
Per a qui no us soni Box Codax, es tracta de l’alter ego artístic de Nick Mccarthy, guitarrista de Franz Ferdinand, juntament amb la seva dona Manuela Gernedel i Alexander Ragnew.
Si sou capaços de veure el vídeo sencer, podeu sentir-vos orgullosos de vosaltres mateixos.

Seguim amb temes porcins. Encara estic mig trasbalsada amb el nou projecte de Matthew Herbert, One Pig. Seguint el seu procés productiu habitual, enregistrar sons reals per llavors editar-los, s’ha dedicat a seguir tot el procés de la vida d’un porc des de el seu naixement fins, 24 setmanes després, la seva matança i com 16 xefs el cuinaven, posteriorment.
Herbert i la bèstia
El projecte és bastant sucós; de fet, la web musical Pitchork la valorat amb un notable 8.0, però em fa sentir enyorança de l’antic projecte on usava samplejat gravats a discoteques de tot el món.

Podeu escoltar l’àlbum sencer aquí.
Cal dir, que els de PETA ja han posat el crit al cel.

Per concloure, una cosa més agraïda. La publicació musical britànica NME, a la seva secció de nous valors musicals, ha presentat el nou single dels joves anglesos Eastern Lane, I Said Pig On Friday, una bona cançó per començar amb ganes la setmana!OING OING!

Eastern Lane - I Said Pig On Friday (Maxi Single) on MUZU.TV

5 de noviembre de 2011

Platovacío y Holloys en el Teatre de Lloseta

3-11-11// Teatre Lloseta// 21h// ±65pers.

Holloys. Foto cedida por Sandra Almazán
Cuando la promotora Fonart anunció que Holloys volvían a la isla, lo comentamos entre amigos. Acordándonos de su anterior visita por la isla teloneando a Franz Ferdinand, en el Palma Arena, algunos quedamos en ir a verles de nuevo y otros que lo intentarían, más que nada como ejercicio de nostalgia. Pues ni unos ni otros acabaron dignándose a presentarse al concierto, finalmente. Y parece que esa fue la tónica general entre el resto del público mallorquín, porque el concierto fue casi un evento privado.

Abrieron Platovacío, banda palmesana, formados por un trío no exactamente de powerpop, pero sí pop-rock y con mucha power: sonaron claros, compactos y directos. Las comparaciones son odiosas, pero si no lo suelto reviento. Estos chicos no solo suenan muy bien, si no que además se ven terriblemente seguros sobre un escenario; muchas bandas teloneras de las islas deberían tomar ejemplo, y dejarse de tanto roll y centrarse más en el rock, como ellos.

Cuánta razón tenía su cantante Sergio Ruiz al decir entre canción y canción “Somos pocos, pero buenos”. Seríamos pocos, pero desde luego su directo fue muy meritorio, porque por mucho  que poco antes de acabar dirigiese al público “Vamos a tocar una más, porque estamos muy a gusto aquí tocando” lo cierto es que eramos un público hostil, y cualquier banda podría haberse acobardado.

Jim Brown de Holloys. Foto cedida por Sandra Almazán
En cuanto a Holloys, tengo la sospecha que cuanto más intento describir su música más lejos estoy de sacar algo en limpio. Desde California y con su formación habitual, pero no convencional, de dos baterías, guitarra, teclados y sin uno menos de sus dos bajos, venían con ganas de saltar y hacernos saltar (lástima del público, que no acabó de despertar cuando llegaron), pero llenaron el teatre de sus ritmos eclécticos (rozando el ácid jazz cuando Jim Brown, su cantante, echaba mano de la trompeta) y de ritmos irregulares imposibles, casi a modo de loops pregrabados. Nada más lejos, porque sus dos baterías no fallaron ni un solo golpe. Uno de los dos baterías, Bryan Lee Brown y hermano pequeño de Jim, estuvo quejándose durante gran parte del concierto con sus compañeros, no sabemos si por su condición de cabecilla de la banda o por algun problema técnico.

Para sorpresa de todos, salieron a hacer varios bises, a los que Jim Brown concluyó con sus speech no solo lamentando su nivel de español, si no también su desconocimiento del mallorquín y, haciendo alusión a su anterior visita el mayo del año pasado y los problemas técnicos que sufrieron, dijo que sentían el concierto como una cuenta pendiente para con la isla.
Es de agradecer por su parte, además fue un final bastante tierno. Benditos ellos, y benditos Fonart que los ha vuelto a traer.
 

2 de noviembre de 2011

Another Life

M. Stoermer
Seguint les passes del cantant i bateria del seu grup de capçalera, The Killers, Mark Stoermer (baxista) ha presentat el seu nou i primer treball en solitari, Another Life.

El baxista ha posat el seu disc, de manera gratuita, disponible des de la seva web http://www.markstoermer.com/ 

Si voleu escoltar alguns del seus temes ho podeu fer aquí:

Día de Muertos

Cementiri, de nit, el passat dia 31
Halloween, viral i extés arreu del món, s’ha arrelat tant com la tradició del Pare Noel (quasevol dia acabarem celebrant el Dia d’acció de Gràcies, també...).

Però, tot i la influència d’EUA, no hi ha cap lloc al món on es celebri el dia de Tots Sants com a Sudamèrica, i en especial a Mèxic. Amb una tradició que oscil·la entre el ritus religiós indígena, fins a la tradició gastronòmica de dolços i rebosteria, els mexicans viuen aquests tres dies (recordem que allà es celebra fins el dia 2 de novembre) plens de icones mortuaris, maquillatge i clavells xinesos o, com ells els anomenen, flor de muertos.

I cap lloc com Mèxic per trobar algunes de les millors bandes de l’escena surf i rockabilly, ambdós gèneres sorgits entre els 50 i 60. M’agradaria fer-vos una selecció de les bandes mexicanes més destacables que hi podem trobar, però em limitaré a enllaçar-vos alguns grups amb temes dedicats al seu Día de Muertos.

Lost Acapulco
 

Sr. Bikini 
 
 Davila 666
 

Los Santísimos Snorkels
 

Mortum Surfers




 EXTRA:
I perquè no, des de Barcelona, els Tiki Phantoms i aquesta joieta.